ANÀLISI DEL PLA DE BOLONYA I DELS FUTURS GRAUS A ESPANYA

· Reial Decret (Ministeri d’Educació i Ciència)

Resum dels seus continguts principals:

El primer objectiu d’aquesta nova fase educativa a la universitat és el foment de la mobilitats dels estudiants per Europa, i sobretot per Espanya.
Els nous plans d’estudis seran elaborats per les universitats. Aquestes, doncs, tindran autonomia.
Els nous plans d’estudis han d’enfocar-se a una professionalització dels estudiants, sense oblidar els continguts ni les hores lectives. Els alumnes hauran de dedicar molt més temps a la carrera que fins ara.
A partir del 2010, cap titulació podrà ser ofertada com a llicenciatura o diplomatura. Totes les ensenyances hauran d’estar adaptades a la nova estructura (graus).
Hi haurà tres cicles: Grau, Màster i Doctorat. El Grau tindrà la finalitat de donar una formació general, el Màster una formació especialitzada i orientada al món professional, i el Doctorat donarà una formació avançada en tècniques d’investigació.
Els plans d’estudis tindran 240 crèdits ECTS (crèdits europeus), composats per formació teòrica i pràctica (coneixement bàsic de la branca cursada, matèries obligatòries i optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits, treball de final de grau o d’altres activitats formatives). El Grau acabarà amb la realització d’un treball de final de grau.
La universitat elaborarà els nous plans d’estudis. Després els enviarà al Consell d’Universitats, i aquest els farà arribar a l’ANECA (formada per experts d’àmbits acadèmic i professional del títol corresponent), que evaluarà els plans d’estudis. Posteriorment, els retornarà al Consell d’Universitats, amb una evaluació favorable o desfavorable. Llavors, en funció del dictamen de l’ANECA, el Consell d’Universitats aprovarà un informe favorable o desfavorable i ho farà saber al Ministeri d’Educació i Ciència, a la CC.AA. i a la Universitat pertinent.

Valoracions que diferents rectors, catedràtics i professors fan sobre el procés de Bolonya:

· Carlos Berzosa: rector de la U. Complutense de Madrid

Alguns estudiants expressen la seva preocupació que Bolonya representa una contribució a la privatització i mercantilització de la universitat pública, degrada els títols universitaris i que vol supeditar la universitat a l’interès exclusiu del mercat. A més, la universitat no és una escola de formació professional en la que hagin de predominar les ensenyances basades en les capacitats i habilitats, sinó que també ha de transmetre coneixement, reflexió i pensament, debat i crítica, i ha de ser un lloc per a la investigació i la discussió dels problemes de la nostra societat.
Però Bolonya només és un manifest fundacional, que vol incentivar la mobilitat i la validació de títols a nivell europeu. És una oportunitat per la construcció d’una Europa no només de mercat i de moneda, sinó també de ciutadans.
Els seus detractors, però, assenyalen uns perills que són reals, tot i que més que culpar Bolonya, el problema és la manera com es vol aplicar.
Per exemple, la ANECA inquieta rectors, degans i professors. S’ha tornat a caure en el parany de la burocràcia, tot sol·licitant dades absurdes, algunes d’elles que fins i tot van contra l’autonomia universitària, en comptes de preocupar-se pel que ha de ser l’essència d’un pla d’estudis. Els professors poden discutir amb els estudiants com tirar endavant aquest procés o poden explicar-los el que inevitablement es farà.

Resum de l’article que va escriure al diari EL PAÍS el 09/07/08

· Hèctor López Bofill: professor de dret de la UPF

El principal problema de Bolonya és que es vol aplicar sense recursos, sense diners, quan una aplicació plenament efectiva augmentaria un 40% els recursos a destinar. Els catedràtics no poden dedicar-se a la investigació, i a més, a innovar maneres d’ensenyar, mantenint un nivell de qualitat educatiu alt, corregint pràctiques, o essent monitors dels alumnes. No poden tenir incentius perquè els seus sous seran els mateixos, però amb un nivell de feina molt més elevat. Així, un gruix important de feina recaurà en professors joves, sovint becaris mileuristes, cosa que consolidarà la precarització laboral i la disminució de la qualitat docent (que només es podria mantenir si existís molt bona voluntat entre el professorat, el qual no evitaria de tota manera que dediqués menys temps a la investigació).
A més, la falta de finançament comporta més burocràcia, per tal de buscar nous ingressos.

Resum de l’article que va escriure al diari AVUI el 14/08/08

D

· Imma Tubella: rectora de la Universitat Oberta de Catalunya

El pla de Bolonya té una veritable intenció d’encoratjar la mobilitat europea entre els universitaris, incentivada també per l’equivalència dels crèdits europeus ECTS. A més, Bolonya atorga autonomia a les universitats, llibertat de càtedra, llibertat d’investigació i llibertat de formació.
Ara bé, a l’Estat espanyol s’han pres decisions que l’allunyen d’Europa, com és el fet de fixar els graus en 240 crèdits (4 anys), en comptes de 180 (3 anys), tal i com s’aplicarà a la majoria de països europeus i tal i com es demandava per part de la majoria d’universitats catalanes.
I per altra banda, falta valor per defensar davant les institucions aspectes com el finançament, la governabilitat, l’eficiència i la precarietat laboral dels nostres investigadors, professorat i becaris. I finalment, les autoritats haurien d’abandonar la idea que el cost de Bolonya és zero, perquè no és així. Això tampoc vol dir, però, que el cost de les matrícules hagi de ser més car.

Resum de l’article que va escriure al diari EL PERIÓDICO el 14/05/08